El Llibre d’amic e amat és un del textos místics més importants de la literatura europea. És, així mateix, l’obra més coneguda de Ramon Llull. S’hi relata el procés d’unió entre el fidel cristià i Déu. La naturalesa superior d’aquesta unió fa que els homes no disposin de paraules apropiades per descriure-la. Per això els místics en parlen amb termes metafòrics. En els seus versicles això es concreta sobretot en la metàfora de l’amic i de l’amat, en què l’amic és el fidel cristià i l’amat és Déu. Els versicles, o poemes en prosa, breus, sovint d’un gran lirisme, requereixen un esforç d’interpretació. El lector n’ha de llegir un cada dia al llarg de l’any i, a continuació, ha de dedicar la jornada a reflexionar sobre el sentit que s’intueix darrere les paraules. El llenguatge humà no és capaç de descriure’l, i s’ha de recórrer a l’expressió metafòrica.
