"Es va recolzar a la paret i va compassar la seva respiració. Havia de tranquil·litzar-se, aparentar normalitat, sobretot si en obrir la porta es trobava el seu pare o la seva mare. O fins i tot l’Hermínia. La seva germana petita era de les persistents i estava en l'edat de fixar-se en tot, de seguir-la, imitar-la, necessitar-la. El primer, deixar de tremolar".
La Victòria s'enfrontarà a les conseqüències de l'esdeveniment traumàtic que acaba de viure, mentre intenta aparentar normalitat; no vol que ningú se n'assabenti, però quan es mira al mirall del bany, en treure’s la roba que res ja no podrà netejar (ni la rentadora, ni el sabó podrien netejar les petjades d'aquestes fastigoses mans que han impregnat la seva pell), s'abraça a si mateixa mentre es posa a plorar.
Aquest audiollibre està narrat en català
