Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.
