Cinc minuts després d’haver acabat de llegir/escoltar “El nom del vent” vaig iniciar la segona part, “El temor d’un home savi”. Afortunada soc, ja que l’autor americà va tardar quasi 4 anys entre la primera i la segona part d’aquesta “Crònica de l’assassí de reis”.
Les aventures d’en Kvothe avancen – pel menys deixem enrere la universitat i descobrim un xic més sobre les ciutats i regnes llunyans – però dóna la sensació que viatgem a poc a poc. En les més de 1.200 pàgines – 45 hores d’audiollibre – no passa gairebé res... De fet, a mesura que vas passant capítols una pregunta se’t va formulant a la ment: Encara m’ha d’explicar com ha “robat princeses a reis adormits als túmuls” o com va “calar foc a la Ciutat de Trèbon” entre altres aventures… així doncs, ho sintetitzarà tot en l’última part?
És ben sabut que les segones parts sempre són complicades i crec que vol explicar tantes coses i donar-li tantes textures al món que està creant que li falta acció.
Els moments es dilaten i els detalls també. Cal dir que sóc una persona que valoro les descripcions curtes i encertades i no necessito que em descriguin un joc de cartes que mai jugaré durant vàries pàgines – o minuts -.
Sigui com sigui, crec que podria haver explicat el mateix un xic més resumit i li hagués ocupat unes 300 pàgines - 12 hores -. Però el mèrit que no li traurem a Rothfuss és que es nota que ha repassat el text centenars de vegades, que cada metàfora o adjectiu son triats a la perfecció. I sí, ho confesso, estic esperant amb candeletes que surti l’última part...
Opiniones (51)
Todas las opiniones vienen de usuarios registrados que han adquirido nuestro servicio o producto.
Las opiniones quedan registradas, pasan por un proceso de verificación y se publican de acuerdo con nuestra política de Términos & Condiciones.
El temor de un hombre sabio